DESPRÉS DEL CONGRÉS DE CDC.CASA GRAN I LÍNIES VERMELLES
El congrés de CDC, ha confirmat l’ estratègia anomenada “Casa Gran del Catalanisme”. El darrer cap de setmana, els convergents han treballat de valent per a posar el dia el pal de paller pujolista i adaptar-lo als temps del dret a decidir, conservant la marca de la casa, una ambigüitat molt calculada. Tot plegat, una forma de fer, ben característica i pròpia i electoralment intel·ligent. Així volen aconseguir portar a la majoria de l’ electorat de CIU a les noves fites del catalanisme. Per fer-ho, primer han renovat CDC, com a partit catalanista, ampli, que no vol perdre centralitat política, reformista, plural i que sobre tot inspiri confiança a amplis sectors de l’ electorat català. Després, per ser coherent amb aquesta orientació, han evitat el perill de ruptura amb Unió. En tercer lloc, han optat per deixar de mirar de reüll a ERC, oblidar-se dels retrets i començar una política sincera d’acostament – per si cal front sobiranista-, sense trencar la possibilitat d’un acord amb el PSC, en el cas que s’ acabés optant pel front estatutari. Es la plasmació política més acurada del principi no posar mai tots els ous a la mateixa cistella. Tot aquest encaix s’ ha fet, compensant la influència de l’ala més independentista, amb la integració dels nacionalment més moderats i la recuperació del sector històric, maltractat en els darrers anys. Tot i que era difícil fer un triple salt mortal sense xarxa, Convergència ha decidit que el millor que podia fer era tornar a ser Convergència. Finalitzats el congressos dels dos únics partits d’ obediència catalana, caldrà ara fer la prova del nou a la casa gran i a les línies vermelles. Si la casa gran no té sentit si no s’ hi sent còmode la gent d’ UDC, és igualment inviable si els d’ ERC no hi troben similar confort. Quelcom de similar succeeix amb les línies vermelles. Si el foc d’encenalls generat per allò que és acceptable i el que no ho és en el tripartit, es un altre brindis al sol que més escalfa, la credibilitat dels republicans com a partit independentista i catalanista, continuarà baixant. La responsabilitat d’ uns i dels altres es massa gran per cometre més errors. CDC ha fet bé d’ assumir el dret de decidir, sense perdre centralitat política. ERC, no pot precipitar la decissió de sortir del govern, mentre no quedi clar davant tot el país, que el PSC ha esdevingut irreversiblement la sucursal catalana del PSOE. Mentrestant, hi ha camí per avançar, treballar i construir les bases, per un nou diàleg entre les dues forces sobiranistes.