DESPRÉS DE REIS: MEDITERRANI GLAÇAT.
Els tres reis d’ orient han passat deixant regals als infants, un temps fred i neu a tocar de mar. Mags com són, als mataronins ens han posat un paisatge de Burriac emblanquinat i un mediterrani glaçat. Potser és un mal presagi de tot el que a partir d’ ara ens espera i que avui llegeixo als diaris. Els partits d´obediència catalana, tant li fa si es troben al govern com a l’ oposició, es dediquen a tirar-se els plats pel cap, repartint-se culpes a tort i a dret al fer un balanç negatiu a la proposta de finançament. El que la ciutadania els hi hem d´exigir és que facin política catalanista sense complexos. Uns i altres ens hem equivocat pactant amb Zapatero ( aquí tripartit i allà estatut). Ara, si entre tots no ho evitem, podem repetir l’ errada. ZP i la seva gent, unilateralment ha rescindit el pacte estatutari que proposaren, avançant el contingut de la sentència del Constitucional. Nosaltres només hi podem respondre encetant el debat del finançament en termes de sobirania. Tots els impostos pagats a Catalunya han de quedar-se a Catalunya. I plantar-nos, que ja hem fet prou el babau. Algú dels “nostres”, tant li fa el partit , ens dirà i repetirà que la política és l’ art del possible. No és cert: La política catalana avui, hauria de ser l’ art de fer possible, allò que sembla impossible.