JORDI SURINYACH

Hi han cims que abans d’anar-hi els has pujat en somnis. Cada any vaig al Carlit per reviure la pujada i comprovar que no es un miratge. Suposo que es una raó suficient per reivindicar un indret que sento com a propi i amb els temps ha esdevingut molt especial i singular, gairebé sagrat. Enguany acompanyo en David i els seus pares i bons muntanyencs, en Pedro i la Cati, que es la primera vegada que hi van. Un dia de sol, en el que ja ha passat la calorada dels darrers dies, que hem fet per l’itinerari habitual que des de la Bullosa va enfilant-se resseguint els llacs del Viver, Dugues, Castellar, Trebens i Sobirà, Negre, Comassa, Sec , Llong i Llat, fins arribar a l’Estanyol Gelat Sobirà, Ara només queda pujar el  Coll Colomer i seguir el corriol ben marcat que pel mig del roquisser, remunta la cresta fins arribar primer a la carena  i després al cim. La sortida ha estat a primera hora del mati per evitar les aglomeracions de muntanyencs que habitualment fan aquest cim a mitjans d’agost, a un ritme constant i ràpid, doncs hem sortit de la Bullosa a tres quarts de set del mati i arribada al mateix lloc a tres quarts d’una del migdia, estant uns trenta minuts a dalt del cim on hem esmorzar i hem quedat atrapats per la panoràmica en totes les direccions possibles.