DEIXAR ANAR LLAST
Sigui quin sigui el resultat de les eleccions internes d’ ERC, el debat que s’ està produint, imposarà el canvi i el final del segon tripartit en un relatiu curt termini. Descartada com a guanyadora la candidatura continuïsta d’en Benach, que no té la crossa de l’ aparell ni un suport territorial massa ampli i essent pel moment inviable l’ acord entre les candidatures auto anomenades renovadores, només és possible que es dónin tres resultats. La victòria de la candidatura de Joan Puigcercós, amb un vot qualitativament important dels candidats rupturistes. Un empat que es tradueixi en l’ elecció d’ un president i un Secretari General, de tiquets electorals diferents. I finalment la victòria de Joan Carretero i Rut Carandell com expressió de la voluntat de canvi. Tres escenaris, que d’ una o altre manera suposaran un abans i un després a ERC. LLegint les darreres entrevistes fetes a Joan Puigcercós s’ intueix, que depén de quin sigui el resultat, pot haver decidit deixar anar llast.
Cal agrair als militants crítics que hagin aconseguit que el debat sobre l’eix nacional i la valoració negativa d’ un govern que no permet avançar nacionalment, siguin les qüestions que hagin acabat per centrar la campanya interna. L’èxit de Joan Carretero , guanyi o perdi, haurà estat deixar ben palès primer, que els pactes que no suposen avanç nacional no poden ser assumibles per un partit independentista i segon, que es necessari situar el missatge del partit republicà en l’ espai del centre–esquerra. Darrerament Benach i Puigcercós han defensat aquest espai, no defugint el pacte amb CIU, el que és tot un canvi d’actitud que el futur dirà si és més aparent que real. No deixa de sorprendre, que fossin el més fidels seguidors de l’ actual Secretari General, els que no fa massa temps llençessin contra el reagrupat, acusacions de desviacionisme ideològic cap a la dreta . Ara veuen incréduls, com el seu cap de files es declara socialdemòcrata amb correccions liberals. A la recta final de la campanya, s’ ha començat ha parlar amb més intensitat i vigor dels anomenats “valors republicans”, sembla que acceptats per tots com la columna ideològica del partit. Aquesta haurà estat la victòria del candidat renovador Jaume Renyer, que ha esmerçat molta feina d’elaboració teòrica en aquest àmbit, que cal agrair-li. En una línia de renovació ideològica total, el qui ha anat més lluny però, ha estat Joan Puigcercós, afirmant que la veritable revolució que encara està per fer a Catalunya és la liberal, acostant-se a un posicionament més propi de la gent de CDC, a qui ha arribat a proposar fer llistes conjuntes en les eleccions europees. Suposo que molts hauran interpretat aquestes paraules com un moviment tàctic, per sumar adhesions i ampliar el seu espai. Per una o altre raó i amb independència de qui sigui el guanyador, les propostes renovadores obtindran en el seu conjunt un major nombre de suports pel que – per convicció o supervivència – , hi haurà candidats, que es poden veure en l’ obligació de deixar anar llast.