JORDI SURINYACH

Ara fa un any, amb en Xavier vam fer un tram del camí dels Bons Homes a cavall. De Porta a Bellver  de Cerdanya, amb final a Prats. El recorregut fou igual de llarg que de fantàstic. Pujar la vall del Campcardós a l’ Alta Cerdanya, fins a la Portella Blanca d´Andorra  (2517 m.) i baixar per la Vall de la Llosa és del tot inoblidable. Potser es tracta de  dues de les valls  més ben conservades i poc alterades per la mà de l´home d’ aquella comarca. Enguany, volíem continuar el Camí dels Càtars, fent el salt cap a l´Alt Berguedà. L´objectiu , era arribar a Bagà i ens hem quedat al refugi de Sant Jordi. Quedarà doncs per un altre dia  continuar el camí i fer-lo fins a Berga, donant la volta al Pedraforca. És un  camí aparentment fàcil a cavall pèrò que presenta trams amb petites dificultats.  Una persona muntada,  es força més alta que una que vagi a peu o amb BTT. Cal pensar amb la dificultat que això suposa dins del bosc  i en algunes llocs, l’ animal  pot negar-se a passar, al menys en el primer primer intent. Hi ha diferència entre fer muntanya a peu o muntat. Els errors d’ orientació,  es poden cometre al triar un camí que has fet a peu, però que muntat resultarà  més dificultós del que s´havia previst. Som dissabte quatre d’ Octubre. Amb en Xavier i el “marrec” del seu fill Albert, de dotze anys, sortim de Prats, amb un endarreriment de dues hores que seran les que  ens faltaran per a arribar a Grèixer, a l’ Alt Berguedà – , on teníem previst dinar. Enfilem el camí que de l’ hípica de Prats, va en direcció a Bellver i que acaba a Baltarga. Just aquí,  cal travessar la carretera  ( C-16) i agafar un camí que  porta al nucli de  Beders. Després d´un petim tram , creuem  la carretera local de Bor i Pedra, on  surt el  camí senyalitzat  ( GR 150), que  ens guia cap el  GR-107 – Camí dels Bons Homes -,  que utilitzen els que hi van a peu. A Cavall o amb  BTT és millor seguir fins  l’ Ermita de Sant Serni de Coborriu, on hi ha l’altre variant del mateix GR, que  per una pista forestal molt ampla va pujant  fins a  la Font d’Ingla.  Després cal enfilar-se, seguint el mateix camí,  direcció  Refugi de Cortals d’Ingla. A uns dos-cents metres  trobarem la Font de Cortals ( 1600 m), on hi ha un abeurador  pel  bestiar. Hom pot dubtar entre seguir l’ ample camí que  dona la volta  fins baixar  a Riu de Cerdanya (En el punt més alt – després ja baixa -, trobarem una barrera que impedeix el pas dels vehicles i que porta en pocs minuts al Coll de Pendís, 1764 m), o bé  seguir el camí de la dreta. Si es tria la segona opció, cal anar en compte. Després d´uns tres-centes metres,  cal deixar-lo  i  enfilar-se pels bosc fins arribar al  Coll. Les marques son ben visibles pels senderistes. A cavall, com que es un troç planer que invita anar al galop  et pots  passar de llarg.  Sin hem optat  pel camí ample, és, perquè  perduts, ens hem vist obligats a fer marxar enrera,  tornar a l’ abeurador. A la tornada,  ens hem refet de la marrada: Per  dins dels bosc ens hem trobat amb petites dificultats  que hem  superat amb una mica de paciència amb els animals. Més en Xavier que no pas jo. Les vistes a Coll del  Pendís esplèndides. El proper Comabona  davant. Pel costat de la Cerdanya, la carena del Monturull, Perafita, Setut i  Tossa Plana de Llés. Mirant el  Berguedà, els cingles del Moixerò i al fons  Guardiola.   Des del Coll,  baixem  per  un camí estret i costerut que   ens porta al Refugi de Sant Jordi ( FEEC),  on dinem. Fem  el camí de tornada per dins del bosc fins a Cortals d´Ingla i d´aquí tot xerrant  cap a Prats. En  total, set hores  de muntura efectiva.