Tothom ho ha dit i és cert. La consulta de Barcelona ha tingut un dels millors resultats possibles. Que des de la pròpia societat civil s’organitzi una consulta sobre la independència de Catalunya a la capital del país i s’ obtingui un resultat que superi el vint per cent de participació és un èxit que supera de molt les expectatives dels organitzadors. Hi ha fet molt, la decissió de participar activament feta per diferents personalitats del país que han decidit sortir de l’armari. El paper de Jordi Pujol i Artur Mas, per molts que alguns ho vulguin menystenir, ha estat d’una importància fonamental, tant pel que fa a la participació com en la trascèndencia mediàtica del fet, tot i les precaucions i prevencions que ambdòs han tingut a l’hora d’exercir el seu vot. Avui dilluns la pregunta que es fa el món sobiranista “civil” és si la politica parlamentària ha d’agafar ja el relleu?. Salvador Cardús ha afinat molt en la resposta negativa amb arguments que comparteixo. Diu Cardús que no es pot confondre desig amb realitat. Que hi ha una part molt activa de la societat que s’ ha pronunciat però , n’hi ha molta que s’ ha quedat a casa. Per dir-ho a la meva manera el problema no són els “Duran i Lleida” que hi han a les institucions del país, sinó que encara són molts els que pensen d’una manera similar. Per això, em sembla que l’independentisme polític faria bé de tenir més cintura política i no jugar al tot o res. L’objectiu del dimecres en bona part s’ha acomplert i cal saber mantenir el missatge per a convertir-lo un dia en majoritari en seu parlamentària. No es el moment de dividir el vot possible del sobiranisme, només amb l’ objectiu de diferenciar els bons dels dolents. Es hora de mirar més lluny i reconèixer que a la política institucional encara li queda un llarg recorregut fins a trobar-se amb la voluntat dels ciutadans que volem la independència, que tot i ser molts no som encara l’ immensa majoria. El que l’independentisme “cívic” ha fet fins ara és fonamental per avançar, però cal pensar i dissenyar noves estratègies per difondre l’objectiu en àmbits de població del país, que encara no l’han fet seu per diverses raons. Només sumaren amb victòries de prestigi com les obtingudes. Per això és tant important evitar les derrotes i sobretot no fer-nos un gol en pròpia porta.