COALICIÓ INDEPENDÈNCIA: PRIORITATS I ESTRATÈGIA.
En apariència tots diuen el mateix. Suposo que per això, la roda de premsa d’ aquest matí de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Beltran ha sorprés a més d’un. Si el manifest del 12 d’abril recull la veu de l’experiència, els que han parlat avui, intenten fer-ho des de la centralitat, defugint la perifèria, per intentar aconseguir més impacte i recorregut que altres propostes similars. Hi ha però un matís que no pot passar desapercebut. Es fa una oferta als partits del sistema, d’obediència estrictament catalana, amb l’intenció que siguin ells els que voluntàriament s’auto excloguin en el cas de no considerar-ho d’interés. Veurem com es mouen les fitxes partidàries a partir d’ ara. Solidaritat Catalana Independentista, ha fet una proposta concreta d’aliances tant per ara, com per demà. Fet aquest del tot novedós respecte a les que li són similars, tot assenyalant uns objectius mínims que molts compartim i formulant – una altre de les novetats -, una proposta organitzativa amb l’intenció de sumar-hi a la major part del voluntariat de les consultes independentistes, que hauria d’agafar forma en una assemblea nacional convocada pel proper 11 de setembre. En els propers dies serà interessant veure la reacció dels obligats per coherència a donar-hi suport (RCAT, SUMA i “tutti quanti”). Cal formular un decàleg de prioritats i d’estratègia. Si finalment es possible articular una candidatura transversal, plural i unitària dels favorables a la independència, amb l’ objectiu d’aconseguir un resultat electoral apreciable caldrà,a part de generositat i molta intel·ligència, tenir clar que: 1) Una candidatura transversal no suposa inexistència de programa que ha de fer-se amb vocació de centralitat i per tant de contingut reformista i regenerador. 2) S’ha de mantenir obert el pacte a totes les forces catalanistes , tant si s’ apunten ara a la candidatura de solidaritat com si no. 3) L’ objectiu immediat es constituir un govern nacional que ens acosti a la declaració unilateral d’independència. 4) La coalició ha de tenir lideratge, si bé fonamentat en la pluralitat – entés com a valor – de les forces que la composin. 5) Ha de formular un independentisme propositiu – el país de les oportunitats -, i no merament reactiu. 6) Ha de estar obert a tothom, a favor de Catalunya i de la seva gent, per preservar el valor de la unitat i la pluralitat de la societat catalana. 7) Cal que superi l’actual fraccionament del moviment independentista, amb la ferma voluntat d’ esdevenir força central en la vida política i nou “pal de paller” del país. 8) Ha de presentar-se exhibint un independentisme madur, conscient que l’ objectiu es a prop, però que encara no és immediat. 9) Ha de construir una majoria social que li doni suport, amb voluntat de tenir participació activa en totes les institucions i treballant per obtenir la complicitat de les nacions lliures. 10) Tot plegat per assolir les condicions que permetin convocar i guanyar el referèndum ratificador de la independència unilateralment proclamada.
Si Rcat pot ser incorporat com a gruix del motor i els personatges que surten a la foto, la carcassa i complements necessaris per vestir i consolidar la proposta anirem bé.
No tenir en compte a Rcat amb 3.500 afiliats o posar-la al mateix sac de Suma ( 70 afiliats ????? ) en no ternir present unes bases que ja han començat a construir una força política .
Funcionar només per “mediatics” dona poca consitència , encara que també són molt necessaris