Ben aviat el President de
la Generalitat, convocarà eleccions al Parlament. Tothom té clar que en aquesta
contesa no es decidirà la continuïtat del tripartit, sinó si Catalunya serà
governada per CIU, amb una majoria parlamentària suficient. Si el resultat
exigeix altres suports parlamentaris, la decisió sobre els socis servirà per a conèixer quin són els límits del dret a decidir del que
parla l’ Artur Mas. Un acord amb els socialistes és inviable ja que aquests no
acceptarien un pacte d’aquestes característiques després d’una pèrdua significativa de vots i no sembla que CIU hi estigui
interessada després de tot el que ha passat. Per similars raons es pot descartar un pacte amb el PP i mirar
cap els independentistes es per ara
una situació no prevista per la coalició nacionalista. Tenint en compte
que ERC només pot salvar els mobles reforçant el seu perfil, l’aparició d’una
nova força parlamentària independentista
com Solidaritat o Reagrupament, els podria treure de l’atzucac, si bé al
preu de veure desdibuixat el guió que havien previst. Amb aquest
panorama tot fa pensar que la propera legislatura, pot ser el moment per fer un salt nacional
endavant, si es que hi ha diputats independentistes amb suficient
intel·ligència per entendre que
encara que no sigui possible la legislatura de la independència, pot esdevenir el seu millor pròleg.