JORDI SURINYACH

Ahir al vespre, escoltava l´entrevista de Mònica Terribas a l’ Artur Mas i vaig pensar que hi havien més possibilitats d’eleccions avançades del que alguns deien. La fugida d’ estudi del cap de l´oposició respecte a la pregunta  sobre si era o no favorable a la independència,  indicava que el candidat pretenia  aconseguir la majoria de vots a partir d’un discurs mes “pujolista” que mai  i que no li preocupava massa deixar que altres  intentessin ocupar l’espai electoral independentista abandonat pels republicans. Però si com sembla, les enquestes indiquen que han augmentat  els electors decebuts amb la fórmula catalanista més tradicional, ¿perquè Mas  no va fer una picada d´ullet més explícita cap el que tothom considera un sector emergent?: La única resposta, es  que Mas està convençut que  si hi ha avanç electoral, l’ anomenat tercer espai no té temps per organitzar-se i que molts dels seus potencials electors – segurament els més pràgmàtics -,  optaran  una altre vegada pel “vot més útil”.  Artur Mas, no és un polític qualsevol. Ha aconseguit guanyar-se en aquests set anys d’oposició , la credibilitat que no tenia quan era vist només com l’hereu  de Jordi Pujol. Ahir a l’ entrevista ho  va tornar a demostrar. Si finalment en els propers dies, hi ha sentència  del Tribunal Constitucional i que  com  tothom diu  pot afectar negativament el text estatutari, és possible que qui té la potestat, tingui la temptació de veure  com a única resposta possible l’ avançament electoral. Montilla es conscient que pot perdre la Presidència fent-ho, però támbé que només així pot evitar que  l’ independentisme democràtic  es consolidi i agafi  una embranzida molt més gran  que el fés  decisius en una contesta electoral organitzada a finals de la tardor. Algunes de les darreres  manifestacions del President Montilla renunciant  al tripartit tres, fan pensar que s’ està preparant  per acceptar la Presidència de Mas, sempre que aquest estigui disposat a pagar el peatge de frenar i evitar qualsevol procés de radicalització dels electors catalanistes més tradicionals. Davant d’això, l’independentisme democràtic hauria de trobar  en els propers dies i setmanes, els mecanismes adients per a  moure peça i  evitar que qualsevol avançament electoral se’l trobés amb el pas canviat, sense tenir ni tan sols  la intendència convenientment organitzada.  El 129è. President de la Generalitat, paradoxalment podria així ser elegit,  amb els guanys aconseguits per la feina feta  dels sectors sobiranistes, que no haurien pogut  capitalitzar electoralment el seu esforç, pels dubtes en el disseny de la pròpia estratègia.