JORDI SURINYACH

En diferents indrets del país, gent compromesa en la defensa de les llibertats individuals i col·lectives,  treballa per a recuperar bona  part de la  nostra memòria col·lectiva.  Són iniciatives plurals, que  parlen de dignitat, d’ investigar el que fou la  repressió franquista, d’ obrir les fosses comunes dels executats sense procés, de  promoure la revisió de sentències  de condemnats a mort, de recuperar els botins de guerra i d’homenatjar a les víctimes. Encara avui, hi ha gent que diu que cal deixar tranquils als morts i  per a justificar-ho sempre donen l’excusa que d’abusos n’hi hagueren en els dos bàndols. Obliden que l’anomenada violència revolucionària, practicada en el bàndol republicà, fou resultat d’una situació de descontrol i de doble poder, que  va merèixer a Catalunya la repulsa de les institucions republicanes nascudes del sufragi. En  el bàndol franquista, la repressió fou planificada a consciència, amb pels i senyals des del “nou” estat totalitari. Mentre  el govern legítim  de la república, va intentar mantenir el control  sobre els grups d’ incontrolats,  els generals revoltats programaren des del poder  una violentíssima repressió. L’entrada dels franquistes a la majoria de pobles i ciutats, va suposar l’arrest de civils que no havien participat en  el combat i el seu posterior afusellament  pel simple fet d’haver estat compromesos en la defensa de les llibertats republicanes. Entre les víctimes , el que fou Alcalde Mataró en Josep Abril i Argemí, militant d’ ERC que  en plena maduresa havia  encapçalat la candidatura republicana a les eleccions municipals de 1931. L’ Abril fou empresonat pocs dies després de l’entrada dels anomenats nacionals a Mataró  i afusellat  en el camp de la Bota el 16 de març de 1939. Avui l’ Ajuntament que va presidir, finalment li atorga el  reconeixement de fill adoptiu de la ciutat a títol postum. Una fet de justícia i un exercici de dignitat.