JORDI SURINYACH

Dimecres em preguntàvem quina opinió tenia sobre la nova coalició independentista. Em vaig fer l’orni i no vaig respondre amb claredat a qui m’ ho demanava, al no tenir una resposta massa precisa i concloent. Després de veure com ha anat evolucionant el nou independentisme que tantes expectatives va crear i que tant desconcert i frustració ha acabat per generar, mantinc molts dubtes sobre la coherència programàtica de la nova proposta electoral. No em fa res reconèixer que la nova direcció d’ERC, té la ferma voluntat de passar pàgina  i superar els errors del passat, pel que no tinc cap inconvenient en donar el marge de confiança que faci falta, si bé  en política les coses mai són tan fàcils, per pensar que amb un canvi de cares serà suficient. Els nous dirigents republicans han de deixar anar llast i no han tingut temps per a fer-ho, pel que la nova orientació pot tenir problemes d’ adaptació i concreció, sobre tot  en el Parlament de Catalunya, amb uns diputats que són directament responsables dels errors del passat. Pel que fa a reagrupament, continua sense fer autocrítica del passat, pel que aquest canvi d’estratègia, respon més a la necessitat de mantenir-se com a grup d’una  direcció allunyada de la realitat d’un independentisme cívic ascendent, però orfe de representació política, que majoritàriament va optar ara farà un any, per alló de boig conegut, CIU, que savi per conèixer. Els signants del manifest de Catalunya Sí, poden aconseguir recuperar part d’uns electors que han castigat durament als dos grups ara coaligats, però no crec que sigui suficient. Deixar enrera l’esquerra del tripartit, però també l’independentisme “friqui” (el de les estúpides reaccions contra Gerard Quintana) que s’enmiralla amb el  comportament irresponsable de Solidaritat Catalana, és impossible fer-ho amb quatre dies. El passiu que arrosseguen bona part dels coaligats, em fa témer que, tot i les bones intencions, el proper 20-N encara poden fer un altre pas de cranc. L’independentisme que el país necessita, ha de fugir del tacticisme electoral de curta volada massa desconcertant per a molts electors que ja fa temps que exigeixen  un independentisme pragmàtic que mantingui, mentrestant, la seriositat propositiva i que allunyi el desconcert en que es troben bona part dels que haurien de ser els seus electors.