CARTA AL PRESIDENT D’ ERC-MATARO.
El passat 13 novembre, jo i dos companys més, varem remetre una carta al company Antoni Soy, en la seva condició de President de la Secció Local de Mataró a ERC. Com que es fan interpretacions que no s’ ajusten amb el seu real contingut, val la pena, que qui tingui interés, pugui llegir-la íntegrament i fer la crítica i/o reflexió que lliurement vulgui amb coneixement de causa. La carta diu així: “Benvolgut company: Els sotasignats, militants de la secció Local d’ ERC, hem vist amb certa estupefacció com darrerament els mecanismes de participació pel que fa al funcionament de la vida interna de la secció Local s’han anat deteriorant. Les Assemblees Locals són convocades molt de tant en quant. Els acords de les executives locals no són comunicats als afiliats i es desconeix la data de les reunions pel que es fa inviable que qualsevol militant hi pugui assistir amb veu a les mateixes. Finalment no hi ha cap més àmbit de treball ni de debat partidari, pel que tot queda en mans només de l’ executiva Local i d’ una assemblea que es reuneix molt esporàdicament. Cal afegir que les teves responsabilitats en el govern català, de ben segur impedeixen que la teva dedicació a la secció Local no hagi estat la que seria desitjable i convenient, qüestió que seria bo intentessis esmenar. Que visquis a la localitat d’ Argentona, de la que fins fa poc fores l’ Alcalde i que la teva relació amb la vida local mataronina sigui inexistent, no ajuda a que el missatge arribi amb la força i credibilitat necessària per a reforçar el nostre projecte, ans al contrari, dóna la imatge d’ absència d’ integració i de llunyania de l’organització envers la ciutat. D’ altre banda, i aquest es el tema que més ens preocupa, el balanç no massa brillant del compliment del pacte municipal i la poca repercussió que té la gestió dels nostres regidors fa que les posicions i l’ accent republicà en el dia i dia de la gestió del govern municipal es vegi enterbolit, amb la pèrdua de perfil polític que suposa. Ens fa mal dir-ho, però ni apareixem com el grup independentista ni tampoc com el grup de l’esquerra. Els nostres electors ens veuen com una marca blanca més del PSC, disposats a acatar en tot moment les seves ordres i no posar cap entrebanc a les seves decisions. El mal en aquest cas no ve d’Almansa, sinó de que mai vam acabar de fer un anàlisi acurat del que havia estat, no hem d´ amagar-ho, un mal resultat en la darrera contesa electoral municipal. Es cert que la responsabilitat de la derrota es col·lectiva i té molt a veure amb la pèrdua de credibilitat del nostre partit en els darrers anys per les crisis de l’ anterior mandat, però també – cal dir-ho -, fou un factor decisiu la política vacil·lant i poc clara que els nostre dirigents han anat desenvolupant en els darrers anys. Vàrem perdre una quarta part dels vots obtinguts a l’ any 2003 i això confirmava, d’una banda, que el nostre missatge municipal no havia estat ben acollit per l’electorat que tradicionalment votava a ERC i, de l’altra, que aquest no valorà positivament l’elecció dels llocs rellevants de la candidatura. Una de les causes de l’aparició de la CUP, ha estat aquesta , fet que ningú ha tingut el més mínim interès de valorar amb objectivitat. El pacte exprés amb els socialistes i la política confusa que hem anat tenint amb temés que afecten especialment la sensibilitat dels electors republicans, com el cas de CAN FÀBREGAS, l’ afer BASSAS, l’afer CERNUDA, la gestió de PUMSA, la col·locació d’ antics càrrecs electes en llocs de confiança. La manca de transparència i l’ ineficaç política d’habitatge ( per exemple els Lloguers de CAN GASOL), entre molts d’altres, del que ni tan sols l’ Assemblea Local ha pogut debatre a fons, no ha millorat la nostre imatge. Ha estat del tot ineficaç i poc intel·ligent, que el grup municipal d’ ERC, no mantingués ponts de diàleg – sense abandonar naturalment la lleialtat institucional que com grup de govern ens pertoca -, amb les forces d’oposició que ens són mes properes ( CIU i CUP), escoltant les seves peticions i fins i tot assolint puntuals acords amb aquests dos grups. No tan sols no hem fet això, sinó que hem deixat que els contactes amb aquests grups estiguessin en mans del grup majoritari, sense cap intervenció per part nostre. Hem de fer doncs de tot plegat autocrítica, no per l’ estúpida voluntat de fustigar-nos o de provocar crisis internes, sinó per salvaguardar el projecte i ajudar els nostres representants municipals a no perdre el rumb. Aquesta es la nostre voluntat com a militants d’ ERC. Creiem sincerament que hauríem d’obrir una fase més participativa, oberta a tots els militants, als simpatitzants i a la resta de ciutadans, en la que fos possible parlar d’aquest i altres temes, sense apriorismes ni ganes de provocar cap catarsi interna , ni enfrontaments i/o cacera de bruixes. Els signats considerem que malgrat els greus problemes que detectem, el futur continua essent esperançador, si canviem el rumb i assumim sense por ni recança que cal bastir un projecte original i propi a la nostra ciutat, renunciant a ser mai més el complement de ningú. Hem de mirar endavant i fer un partit acollidor i obert amb voluntat d’ agrupar a tots aquells que volen que l’ independentisme esdevingui una força majoritària a la nostre ciutat. Això suposa obrir les portes a tots aquells que per una o altre raó van marxar d’ ERC , dels que podríem fer-ne una llista llarga i extensa o per la raó que sigui, els hi hem tancat les portes. També als que volent ser-hi, no troben la motivació o l’acollida necessària per acompanyar-nos. Ens cal però, per sobre de tot, bastir una organització política forta, amb ganes d´ intervenir diàriament en la política local i amb voluntat d’ influir en tot tipus d´ entitats i associacions, sense sectarismes ni apriorismes. Aquesta ha estat la nostra voluntat en escriure aquestes ratlles i fer-les públiques, tot esperant que siguin útils per encertar la reflexió col·lectiva que demanem. Cordialment”.
Per cert, us recomano la lectura de l’ article d’en Salvador Cardús a l’ Avui d’ ahir:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/146910/cami/no/era/lestatut.html
Girar l’esquena i el VOT a ERC és la millor manera de que el partit a Mataró i poder més enllà, recuperi el valors dels que parles.
A Mataró fins que el partit no quedi FORA de l’ Ajutament no hi haurà una renovació de formes a fons.
Tan lloable com ineficaç és l’escrit que heu presentat.
A vegades només donant-se de cap a la paret un pren consciència de les coses. Tot arribarà.
Lamentable el tracte d’ERC als seus possibles electors. Teixir complicitats de base ???? Què és això ? Per què ?