S’ha mort un dels referents de l’ esquerra espanyola del segle XX i dels pocs, per no dir l’únic, que en aquests darrers anys havia defensat l’estat espanyol plurinacional. Una visió que no havia practicat massa de jove, ni excessivament en la maduresa, tot i que en la darrera etapa de la seva vida l’ havia defensat com a conseqüència d’una gran experiència política i pel fet que el seu anàlisi de la dreta espanyola l’ obligava a estar més atent a les reivindicacions de les anomenades nacions perifèriques. No ha estat un comunista qualsevol, com confirma el fet que l’esquerra comunista dels finals del franquisme es dividia entre els seus partidaris i els detractors. Els del “Partit” i la resta que el consideraven com un “revisionista” traidor a l’ortodoxia leninista. Pragmàtic com pocs es va inventar allò que es va anomenar eurocomunisme. Diuen que s’ha mort el últim espanyol federalista d’ esquerres, confirmant-se així un dels seus darrers pronòstics sobre que el final de l’estat autonòmic suposaria el reforçament de l’independentisme a Catalunya.
Comparteix això: