CARREGANT PILES.
Aquest llarg cap de setmana, m´ha servit per carregar piles. Els dos primers dies Bici. Platja els dos darrers, el que m’ha permès llegir l´últim patriarca. De la volta a Formentera em quedo el paisatge amb l’ olor a camamilla dels camps que envolten Torre Gavina. El Camí d’en Parra, les vistes pujant a la Mola i sobre tot el bon rotllo amb els companys. Tot plegat m’ ha permès comprovar com les dues Pitiüses són víctimes d’una planificació conscient per aconseguir la seva despersonalització nacional. Sempre és una agradable sorpresa veure com a pesar de tot, conserva la seva personalitat.
Els grecs ja visitaren Eivissa i Formentera i malgrat que no hi arribaren a establir colònies estables, les batejaren amb una afortunada denominació que encara avui perdura: illes Pitiüses, que vol dir illes de pins. Els dos dies de platja , he llegit els pronòstics que la premsa diària feia de la futura i més que previsible sentència del tribunal constitucional, fruït del front nacional espanyol. Tot plegat em porta a la mitologia grega, a la coneguda història d’ Aquil·les. La nimfa Testis i el Rei Peleu, volien que el seu fill fos immortal i feren tot el possible per aconseguir-ho. Fou un guerrer invencible en el combat, cosa que sembla el feia admirat i desitjat. Tenia un punt vulnerable, el seu taló. Corria la brama que ningú podia causar-li la mort, excepció d’ aquell que conegués el secret de la seva part vulnerable. La sentència del tribunal constitucional acabarà amb el segon tripartit, quins promotors no podran evitar els riscs de vulnerabilitat més important, la poca solidesa del govern per assegurar el futur desplegament estatutari, esquerdant definitivament del tot la cohesió governamental, ja força malmesa per altres afers. Si la resolució es coneix abans dels diversos congressos anunciats pel final de la primavera, que Déu nostre senyor ens agafi confessats.