JORDI SURINYACH

Les dotze campanades de cada 31 de Desembre, d’un any i de l’ altre,ens fa adonar que irremediablement el temps se’ns cau a sobre amb la mateixa rapidesa, que  cada campanada ens mengem el raïm, sempre amb por d’ ennuegar-nos. Els  segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys, passen un darrera de l’ altre. Com que no podem aturar-los, la melangia s’ apodera de nosaltres  i ens deixa el pòsit de de la nostàlgia d’ un passat, que no fou ni millor ni pitjor, sinó més jove.Tot  ràpid  i veloç. El remei, si és que n´hi ha, suposo que es troba en amarar-nos de vida  i  si podem , mantenir l’ esperit lliure. “Carpe diem” doncs. Que tingueu sort i sigueu feliços. Bon Any 2009!