CAROD DIU QUE TÉ RAÓ.
Publicava ahir el Periòdic de Catalunya, que al Vice President del Govern de la Generalitat, no li havien agradat gens les proclames del seu correligionari i diputat a les Corts Generals, Joan Tardà. Sense menysprear ni donar coartada a l’ elevat grau d’hipocresia de la dreta espanyola que vol criminalitzar, el que simplement ha estat una errada política monumental del diputat, deixant anar les emocions sense calcular el profit immediat que la dreta espanyolista trauria d’ una expressió treta de context, el cert és que amb aquest tipus de discursos ni ajuden a ser més independentista a qui les fa, ni ens acosta gens ni mica cap a la somiada república catalana, ni ens fa més creïbles davant els nostre compatriotes. Es més, crec que amb l’ “espectacle”, ben organitzat per uns i altres amb l´inestimable ajuda de la premsa groga i del Ministeri fiscal, ens hi allunyen. En Carod, al manifestar el seu desconcert per les paraules dites per en Tardà, suposo que pretenia deixa clar, que aquesta serà una polèmica del tot estèril per a nosaltres i molt útil per a la caverna mesetària. Tardà, que crec és un bon diputat republicà, sense adonar-se’n ha lliurat munició als adversaris del catalanisme de progrés, es a dir del sobiranisme i del republicanisme. Al diputat, que se li ha escalfat la boca en un acte de les JERC s’ ha equivocat greument, per molt que ara ho justifiqui al·legant que només pretenia repetir una frase històrica per a recordar el paper de la dinastia borbònica en la pèrdua de les llibertats polítiques i nacionals de Catalunya. Carod Rovira, a tornat a fer de conciliari de l’ agrupament escolta republicà ( som com som! i sempre a punt!), reiterant la ferma voluntat de convertir ERC en un partit modern, de govern, pragmàtic útil i acollidor ( que suposo no vol dir sotmés a l’ ordre establert) , fins a convertir-lo en un instrument eficaç per avançar en el camí cap a l’ assoliment de la sobirania nacional, reconeixent implícitament que fins ara no ha estat així, tal vegada com si ell no hi tingués cap responsabilitat. En Carod ho proclama ara, sense fer autocrítica dels errors passats i actuals ( el tripartit ens mata!), només per la curta volada d’ allò de la tàctica interna, doncs li interessa fer forat en les files del seu adversari, intern naturalment. Qui fou el principal impulsor de l’ elevada irresponsabilitat que ara denuncia?: La pèrdua de credibilitat de l’independentisme tranquil com a força de govern i de canvi real, va començar fa temps, quan un conseller en cap, va tenir actituds ingènues i del tot impròpies d’un polític responsable. Després, amb el que ell mateix va considerar la “seva” segona oportunitat, ha fer “bondat”, deixant anar de tant en quant alguna “perla” per no perdre “pistonada”, acceptant càrrecs tan poc nostrats com una vice presidència de res, confirmant-se un alt nivell de frivolitat que ha fet perdre credibilitat a un discurs, que fins el 2003, havia generat il·lusió i esperança. Després de tot el que hem vist i veurem, com calificar la proposta de referèndum d’ autodeterminació per l’ any 2014?. Per tant, si bé Carod ara té raó, queixant-se del comportament del diputat Tardà, faria bé de reconèixer, que va cometre similars errors. Una forma de fer que el catalanisme de progrés, altrament dit republicà, sobiranista o independentista no hauria de compartir si realment pretén avançar. Tan li fa desitjar la mort d’ un borbó, com reunir-se amb malfactors o proposar boicots olímpics. Tot plegat forma part de la mateixa estultícia que sempre paralitza. El que ens convé és trobar, entre tots, el camí correcte i potser fa massa temps que anem en la direcció contrària.
L’error, des del meu punt de vista, és donar rellevància a unes declaracions que no la tenen. Aquesta rellevància només interessa a la “Meseta” (tal com dius tu) i a un sector de la societat catalana que és qui li fa el joc.
Hauriem de començar a ignorar el què facin i pensin “allà” i jutjar i valorar les coses només des d’aquí.
Si aquestes declaracions les miressim només des d’aquí, no hi hauriem dedicat gens de temps. Tenir en compte el que pensen i el que fan amb les declaracions (aquestes i qualsevol altra) a Madrid i rodalia és perdre el nord.
Si volem perdre el temps en comentar declaracions de fora, trobaria molt més encertat contestar les que es fan des de l’Espanya profunda (n’hi ha que no ho sigui?) contra Catalunya o els Catalans:
– que si qualsevol independentista és un terrorista,
– que si Maragall era un “boratxo” (ei declaracions fetes per un president de comunitat autònoma al seu moment,…),
-etc
i no a les que ells crèguin que són importants o vulguin destacar.