CARALLOTS!
L’ Aznar, President del govern espanyol, fou un carallot considerable i un personatge perillós per a Catalunya, però quan va governar amb minoria parlamentària, va negociar amb el govern de Catalunya sense masses manies ni complexos. A la gent de dretes el nacionalisme espanyol se’ls hi reconeix d’entrada i ningú gosa posar-ho en dubte. Quan va resoldre atorgar petites millores en el finançament català , ho va fer des de una bilateralitat ben explícita, encara que l’ estatut vigent en aquell moment no li exigia. Amb Rodríguez Zapatero, tot i el seu tarannà “progre” , antecedents familiars lliure pensadors i altres gaites que exhibeix quan li convé, passa el contrari, insinua més que afirma, enganya incomplint la Llei, no reconeixent la bilateralitat de la negociació prevista en el nou estatut, donant per descomptat que serà declarat inconstitucional d’ aquí ben poc. Ara, ha intentat novament aigualir els contactes amb el govern català, afirmant abans de rebre al President Montilla que el PSC era ell i encetant seguidament una ronda de converses púbiques sobre finançament autonòmic amb tots els governs “regionals”. L’ estratègia ha donat els seus fruïts: Tothom content de fotre al govern d’aquí i fotre-se’n. Ara, amb Solbes ensenyant un altre proposta almoina, es pretén novament fer-nos callar. El President Pujol fa anys que advertia que un dia es glaçaria la Bàltica. Quan això ha succeït, ningú ha proposat una resposta contundent. I si finalment ho enviéssim tot a rodar, com reclamava fa poc en Barrera ?.