CAP FRED, COR CALENT, PUNY FERM, PEUS A TERRA.
Durant el Segle XVIII, en els països on s’havien consolidat les esglésies anomenades reformades (calvinistes), el capitalisme encara molt incipient es desenvolupava amb austeritat, sense manifestacions de riquesa i de luxe. Suposo que per això, la majoria dels comentaristes polítics, amb alguna excepció, han dit que el 129è. President de la Generalitat era un calvinista, per així referir-se a un polític auster, fet a si mateix, amb un comportament basat en la cultura de l’ esforç. Hi podem afegir un cert afrancesament i una visió més marítima i mediterrània del país, que el fa diferent del President Pujol. Aquest darrer, influenciat per la cultura germànica, amb una visió nacional carolíngia, més de “marca”, de valls i muntanyes. El país ha canviat en aquests darrers trenta anys i es lògic que la federació nacionalista del 2010, no tingui massa a veure amb la coalició que acabava de néixer a finals dels setanta. La situació política, econòmica i social del país òbviament és diferent. Amb Pujol, s’ iniciava l’ etapa de construcció nacional, però el President Mas, sense deixar de continuar posant-hi maons, proposa una nova transició nacional basat en el dret a decidir. Cor calent, que necessita de cap fred, punys ferms i peus a terra, com anuncia el timó presidencial, amb l’objectiu d’ arribar a un nou port. Mas ha optat, a l’ hora d’anomenar els consellers del seu govern, per despistar als seus adversaris, encara que sigui al preu de fer-ho també amb alguns dels seus seguidors. PP, Socialistes i nous independentistes, han optat per la crítica fàcil. Aquesta barreja de sobiranisme, economistes liberals de prestigi, un socialista i una escrupolosa funcionària de l’ estat, suposa una forma de fer governs nova, el que inicialment és d’ agrair. Veurem si agafa el rumb i cenyeix correctament en els moments de mar brava, o simplement serveix per mantenir-se “al pairo” a l’espera que minvi la tempesta. Donem-li, com a tots en democràcia, cents dies de gràcia.
Suposo que es mereixen 100 dies de gràcia però, de moment, el nomenament de bona part dels Secretaris Generals no sembla per tirar coets…tornarem a veure el sectarisme i el partidisme d’abans? espero i desitjo que no. Espero que la tria de Consellers no hagi estat només per fer una bona foto i que els independents puguin, si més no, triar el seu equip i agafar realment els millors i no els que els dicti el partit.