BURRIACH: LA RUTA DE LES FONTS.
El Castell de Burriac és un castell que s’alça sobre el turó del mateix nom, amb una alçada aproximada d’ uns 400 metres d’altura sobre el nivell del mar, situat geogràficament entre les poblacions d’ Argentona i Cabrera de Mar, si bé de sempre ha estat tot un símbol pels municipis de l’ antiga Baronia del Maresme, especialment per la gent de Mataró, la capital comarcal . L’existència del castell de Sant Vicenç ( nom històric ) data del segle XI. Des del Castell, hi ha una vista impressionant de tot el litoral del Maresme, també del Barcelonés. Em dies clars, com avui, es veu el Montseny, Pla de la Calma, Tagamanent , Montnegre, Montalt, Turó Onofre Arnau, Mont Cabrer, Cèllecs, Tibidabo, Montserrat i al fons els cims nevats del Pirineu . Amb la Carla i en Josep, sis anys cadascun , ens hem proposat fer el “cim”, durant el matí d’ avui diumenge, iniciant el camí per Argentona, seguint les rutes de les fonts. Comencem el camí des de la Font Picant direcció Font del Ferro, passant per la Font del Camí i dels Esquirols, per després anar directes al coll de Burriac a on es troba el Monòl·lit. Just a sobre de la Font del Ferro hi trobem el grup de les Fonts d’ Argentona que estan treballant en un pou per assegurar l’ aigua. Veient els esforçats voluntaris, penso que malgrat el que ens diguin som un país que afirmem amb les coses més petites la nostra voluntat de ser. Des del Coll , ja només ens queda “l’atac” final, començant la darrera pujada fent allò que pels nens es una autèntica grimpada fins dalt del castell. Una gran senyera, ha estat instal·lada fa molt poc. Just a dalt ens hi trobem l’ Aina acompanyada per la Berta, que ha fet el recorregut des de Madà. Baixem cap el Manantial Modolell i després cap a Cabrera, on ens recull la Gemma i la Mar que ens tornen a Argentona on a dos quarts de deu del matí, haviem deixat el cotxe.
PD: Els del grup de les Fonts em faciliten una fotocòpia d’ un prospecte de principis de segle que acredita que el manantial de la Font del Ferro havia estat explotat enbotellant-se aigua minero medicinal, de nom “Ballot”. Diu el paper , que això es feia sense pèrdua de gasos i que les seves substàncies es mantenen inalterables a benefici del seu natural àcid carbònic.