BURRIACH DES DEL VEÏNAT DE MADÀ.
Després d’ aparcar el cotxe en el mateix veïnat de Madà, pugem els tres pel carrer que es troba més a la dreta, mirant sempre la muntanya, per des d’allà agafar el corriol, que va pujant fins el Turó dels Oriols. Continuem per la carena fins el coll on hi ha el monòl·lit, per trobar la ràpida drecera que ens porta pel dret fins el Castell, on ens aturem per guaitar el paisatge. La pausa entre la pluja d’ahir i l’anunciada per demà passat, ens regala un dia clar que permet veure bona part de la costa del Maresme central, el Barcelonès Sud, el Montseny, els Cingles de Bertí i el Montnegre. El castell de Burriach està avui molt més net que la darrera vegada que hi vam pujar, fa d’ això uns dos anys, el que sempre és d’ agrair. Sembla que se’n té més cura i condícia ara que anys enrera, tan pel que fa als visitants com per part de l’administració. Decidim baixar pel camí normal fins el coll i entrar en un estret sender, bonic i ombrívol i avui molt humit, que per dins del bosc amb els rials que trobem ben plens d’ aigua, ens porta a les Fonts del Ferro, del Grup, de les Sureres, de l’ Esquirol i del Camí, fins a la Font Picant d’Argentona.