JORDI SURINYACH

No són barroers, són barruts!. Això és el que em fa pensar el darrer embolic organitzat a l’ entorn de la nau industrial de Can Fàbregas a Mataró. Després que el consistori convoqués totes les reunions a la mateixa hora, suposo que  per no afavorir la participació. Ahir el Consell Municipal del Patrimoni no va autoritzar , de  moment, el trasllat de la nau, ja que en el subsòl han aparegut  restes industrials ( un pou , galeries que connecten amb la base de la xemeneia i petits dipòsits) que podrien estar protegides. Com que tot això era desconegut,  el Consell va demanar un informe juridic  per  conèixer si cal considerar les restes  com a catalogades i per tant, objecte de protecció. El regidor d’ Urbanisme i amb ell tot el govern municipal, ha  tornat a quedar en entredit. Aquest matí en roda de premsa, el govern mataroní ha anunciat que aquí no  passa res  i que tot va endavant, passi el que passi i peti qui peti. El cost de tota aquesta operació  és del tot excessiva ( més de 2,5 milions ), un autèntic escàndol  en època de crisi. La capgrossada del tripartit local serà de les que fan història. Actuant tots,  seguint el dictat del primer secretari del  PSC, els dos socis menors,  còmplices de tot aquest tripijoc  sense dir ni piu.