JORDI SURINYACH

El concepte d’ eternitat es difícil d’entendre pels que no som creients. Vet aquí la meva dificultat per esbrinar el seu correcte significat. Sembla que etern suposa tot el contrari del que és temporal. Pero la presència física limitada dels éssers humans hi ha vegades que aconsegueix traspassar els propis límits i els intercanvis emocionals sovintejen barreja de tristors i de sobtades alegries, sempre construïts des dels records. Suposo que que tot plegat fa que l’ésser humà intenti trascendir, intentant passar el llindar del que és temporal i limitat. D’aqui que el concepte d’etern sigui contradictori  pels agnòstics, que com la resta viuen, sense adonar-se d’una permanent voluntat, no sempre aconseguida, d’intentar trascendir. Assumir-ho, permet interrogar-se sobre com viure el desfici i l’enigma que la mort sobtada de la persona estimada produeix i et fa restar esperançat amb un retrobament si més no espiritual. Tot plegat contradictori però que suposa aconseguir, amb els anys, una certa tranquil·litat d’ esperit saber que continua ben present en el record.