JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

ACTUAR COM SI FÓSSIM INDEPENDENTS.

De la conferència d´Esade de la passada setmana del President Pujol, em quedo amb el consell que hem d’actuar com si fóssim independents. Fer-ho,  suposa un canvi de mentalitat i de comportament. Ahir vaig fer un “post” sobre la portada de l’ ABC, avui un altre diari, aquesta vegada català, “EL PUNT AVUI” dóna amb una portada similar la resposta. Però és  això el que ens cal fer?. Hem de continuar amb la dinàmica certament diàbolica d’acció reacció?, o simplement hem d’anar fent  la nostra). Crec que actuar amb mentalitat independent, suposa deixar-se definitivament de certes cabòries i fer només allò que ens interessa i convé. Naturalment que sempre haurem de tenir en compte els moviments  que des de l’estat i el seus aparells facin per a neutralitzar-nos, però col·lectivament hem de seguir fil per randa i de forma raonada  el propi full de ruta, no per exhibir-lo com alguns pretenen fins a donar pistes als adversaris, sinó per executar-lo pas a pas fins a construir la majoria social, treballant des de la societat civil però també des de les pròpies institucions  – no combrego amb els que no valoren la seva importància per molt limitades que siguin les competències -,  que ens permetrà assolir la sobirania nacional, tenint molt clar que la declaració unilateral d’independència, serà un dels punts claus d’aquesta estratègia. Per tant ni hem de ser ploramiques ni el President Pujol ha fracassat. Encara hi som i hem arribat fins aquí!. Molts dels nostres compatriotes mai s’ho haguessin imaginat, per poc que ho valorin els que sempre es mostren impacients. Avui estem més preparats per encarar altres reptes i finalment  intentar fer el cim més important. N’ estic ben segur!



  1. Si eres a Espanya, tens que fer el que es done el gust i la gana als espanyols.

    Encara que votes un partit regionaliste que vulga promete la lluna.

     

  2. Pels espanyols Espanya és una plaça de bous on celebrar la seva ‘Fiesta Nacional’.

    I tanmateix Catalunya i els catalans en general és un bou més, que hi ha que hi ha que torejar.

    Piicar, pegar-li uns quants passes per colocar per voler posar les seves banderilles, portar-la a l’engany tantes vegades com siga necessari i fer-la seva pegant-li tant passes com puguin, per tard o d’hora portar-la a tables i pegar-li l’estoca definitiva. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent