UN POT DE MALS PRESAGIS.

El debat de pressupostos en el darrer Ple de l’Ajuntament de Mataró ha fet augmentar la mala maror entre les dues forces polítiques majoritàries -CIU i PSC- que, amb vuit electes cadascun, no han aconseguit en els darrers trenta mesos trobar la manera d’entendre’s. Tot i els suggeriments plurals que aconsellaven diàleg, raonament, mesura, contenció i sobretot, concreció, finalment hi ha qui ha optat per intentar bloquejar la gestió municipal. Lluny de contribuir a la governació, alguns han fet tot el possible per intentar que cada reunió consistorial es converteixi en un acte més de la propera campanya electoral municipal. L’actual cap de l’oposició i anterior Alcalde sap, per experiència personal, que a un governant se li demanen comptes tant pel que fa com pel que sembla que fa. Aquest coneixement i un cert egoisme personal li ha fet promoure un nou conflicte per evitar que Joan Mora aparegués com l’Alcalde que ha solucionat els disbarats financers més importants que va deixar l’anterior govern en el passat mandat. La ingenuïtat ha estat pensar que el diàleg obligava, per prudència, a evitar debatre en públic sobre certs afers. Mentrestant, alguns dels que van ser cridats al diàleg van ordir una malèvola estratègia, fent veure que hi hauria aproximacions. Així van enganyar a certs intermediaris, fent-los creure que l’acord de governabilitat era possible. Tot plegat s’ha anat en orris pels hipòcrites que dialoguen amb cartes amagades i tiren pel dret, encara que sigui apuntant el tret per elevació contra el nou candidat que, això sí, en públic aplaudeixen. En un moment en què calia passar el testimoni, donant credibilitat al nouvingut, han estripat la baralla deixant en entredit a contrincants aliens i propis. No hi ha més remei que tornar a començar i reconstruir els ponts del diàleg amb paciència, però el que se’n va sense acabar de marxar, farà tot el possible per a dificultar-ho. Marxant sense pagar deixant el “pot” de les propines a la seva sort. Tot plegat un mal presagi, quan tot fa pensar que s’està dibuixant un escenari amb més dispersió de vot, més pluralitat política i per tant amb més dificultats per a la governabilitat. En aquest context, intentar vendre renovació, sense desmarcar-se d’una deficient gestió que ha portat a les actuals finances municipals al límit, pot ser un estrafolari i perillós joc, encara més si la partida es juga en presència del principal responsable, que desubicat i enfurismat, ens fa memòria cada dia dels seus actes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *