19 D’ AGOST: CARLIT.
El Carlit és la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu oriental ( 2.921 m. ) Les seves vessants posseeixen la segona major concentració de llacs glacials de tota la serralada pirinenca, tant sols superada per Aigüestortes. Hi he pujat en diferents ocasions. Amb l´Isidre dos o tres vegades , en Joan ( “vamos a aligerar”) i el Xenen (fotografia amb l’ estelada que conservo). De Sant Joan a mitjans de setembre, cal deixar el cotxe molt abans de les Bulloses, on has d´agafar la “Navette” que et deixa just al costat de l’ Hotel de les Bones Hores on surt el camí completament fressat, que surt d´un revolt ( marques, senyals i plafó informatiu).Aquesta és la ruta més utilitzada per a pujar al Carlit. L’ altre surt de l’ estany de Passet ( Porté) i pel camí dels Enginyers cap a Llanós i amunt fins el cim. Començo a pujar en solitari a les 8,20 del matí per dins del bosc fins a sortir a una petita vall on veig els primers estanys. El primer a la dreta és l’estany del Viver (2.143 m), són les 8,50 . Després arribo a l’estany Negre (2.145 m) que trobo a l’esquerra. Un quart d’hora més tard, travesso els estanys de la Comassa (2.150 m) i Sec (2.160 m). Un cop aquí, el camí s’ enfila suaument cap a un bonyet. A les 9,25 soc a Vallet, travesso el pont i ara es quan hi ha l’autèntica pujada. Arribo just al costat de l´estany Sobirà a les 10,05 i al Coll de Colomer a les 10,35. Vaig a a buscar la Coma dels Forats en diagonal i finalment al cim del Carlit (11,35 h) per una tartera molt fressada. Després de esmorçar i fer-me la foto amb el mòbil per una parella de Euskal Herria, faig el camí de retorn que m´ocupa dos hores i deu minuts.