JORDI SURINYACH

Tot plegat ha anat prou bé. Tenint en compte el caràcter de la consulta, feta amb més il·lussió que mitjans i  sense cap estat al darrera que  ens  doni suport. Mobilitzar democràticament gairebé un trenta per cent de la població no sembla que sigui per agafar-s’ho en broma. Tant aquí com allà, s´ha pres bona nota de tot plegat. Dit això i després de  felicitar els milers de voluntaris que han participat en aquest esdeveniment històric, es hora de fer, amb el cap fred unes primeres reflexions. Ara que ja sembla possible electoralment l´objectiu polític de la indepèndencia i que està empíricament demostrat que si volem podem, faríem molt mal fet  si ens quedéssim tot cofois, sense veure que si bé “tot és possible”, “queda molt per fer”. Estem en una etapa de creixement del sentiment independentista, feta amb més voluntarisme que racionalitat. És un pas important, però no suficient. Més que deixar-nos portar per l’ onada de consultes, cal que ens aturem  un moment i reflexionar sobre si potser ens cal cuinar els éxits en àmbits territorials més  assumibles. L’ experiència d’ Osona , permet constatar que dona millor resultats participatius, el concretar els esforços en un territori definit com ara el comarcal,  que disgregar les forces en  el conjunt del  principat. Estem en una etapa de creixement i d’ acumulació de forces. Les fugides endavant, per molt patriòtiques que siguin, no han estat mai fruït d’una posició intel·ligent. L´aspecte més positiu del procés, es que el debat sobre la independència és en el centre del debat  polític i ens han permés organitzar, a través dels voluntaris,  els partidaris de la independència. La  ciutadania comença a tenir consciència que tot això ha de tenir una traducció electoral  si es vol construir una majoria parlamentària a favor de  la declaració unilateral d’ indepèndencia, amb l’ objectiu que serà al final del procés,  quan serà necessari convocar un referèndum vinculant i ratificador. No val la pena barallar-nos per les diferents interpretacions dels resultats  assolits i es necessari més que mai,  evitar  els personalismes d’ uns i d’altres per establir un mètode de treball  territorialment ordenat, per les consultes previstes pels mesos de Febrer i d’ Abril. Només amb la suma de tots,  construirem una estratègia viable que ens porti al futur que volem. No hi ha res que justifiqui que cadascú prengui la seva pròpia iniciativa per molt lloable que sigui. Si volem avançar, cal mantenir amb fermesa el mínim comú denominador que ens ha portat fins aquí i que ens  ha pèrmés sumar  i anar endavant.