Malgrat tenim blocaires que s’hi guanyen la vida i que seria una putada personal per a ells (Romeva, Guardans), penso que cal replantejar-se seriosament si necessitem el Parlament Europeu. Jo penso, modestament, que no cal tenir 600 bon-vivants distrets en votar si el franquisme és o no condemnable.
A mi, avui dia, any 2006, me la rebufa totalment si votem o no condemnar l’Alzamiento de 1936. Mos pares no hi havien nascut i mos avis potser ni festejaven… És com si votem una condemna a Ponç Pilat per la seva "manca de sensibilitat" envers Jesús de Natzaret. Tot això no són més que collonades. Suposo que en Romeva i en Guardans s’ho passen de puta mare amb tanta "alta política" pròpia de Port Aventura un dissabte d’agost. (…)
<== A qualsevol lloc civilitzat d’Europa, un lloc així ja hauria estat enderrocat
Aquí, ni als PPCC ni a Espanya, no volem condemnar de debò el franquisme. Votar una moció a Estrasburg és gratis, no fa mal, i és perfectament inútil. A mi tot això m’afarta i em desenganya encara més del paper d’Europa en les nostres vides.
La mal anomenada "Transició" es va fer sobre la base de l’amnistia total als assassins i torturadors franquistes. No només amnistia total i incondicional, sinó que fins i tot oblit perpetu i impossibilitat de demanar mai comptes del que va passar.
Després l’Audiencia Nacional fa el ridícul jutjant Pinochet per no sé quines malifetes a Xile…. mentre els assassins i torturadors franquistes riuen panxa enlaire des de la total impunitat. La busca a l’ull d’altri i la biga al propi.
Volem de debò, però de debò de debò, condemnar el franquisme ? Doncs no anem a Estrasburg, la feina l’hem de fer aquí. Exemples:
Això és condemnar el franquisme. A Estrasburg, romanços !!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’agraeixo el comentari.
No sols s’alaba i subvenciona el franquisme, sinó que segueixen actuant en total impunitat i ajuda judicial.
http://espana-fascista.blogspot.com/
http://patriotismo-constitucional.blocat.com/category/1150/2886
Em sembla bona idea airejar els noms dels assassins, torturadors, irresponsables, etc. d’aquesta època. Vull apuntar un que val la pena no oblidar.
Era un paio molt significat, del que es parla poc i quan es parla és per a enaltir-li.
Va donar tres cops d’estat contra la República Espanyola, practicava normalment coses com el segrest sense garanties judicials de cap tipus, la tortura o l’assassinat polític massiu. Va provocar l’extermini (sí, el pla nazi, fins que no quedés ningú) d’un partit de l’esquerra catalana, el Partit Obrer d’Unificació Marxista (el POUM), dirigit per Andreu Nin. Entre els seus actes d’irresponsabilitat més freqüents estava un que "li posava": armar al poble. El resultat és fàcilment imaginable i la Història ho recull clarament.
Aquest home, en la consciència del qual hi ha milers de morts i assassinats, el desastre d’un poble i un país –Catalunya– per a dècades es va cridar Lluís Companys. Maleïda sigui l’hora que li van parir.