Voluntaris per la desintoxicació
Fa un parell de dies, el Servei de
Català del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, amb la
col·laboració de l’Ajuntament de Mollerussa, va tornar
a fer una convocatòria de Voluntaris per la llengua i per una
segona classe del curs de català bàsic.
Per davant, tot i que sabent que és
fruit d’un treball col·lectiu, l’enhorabona a l’Alba Pla per
saber canalitzar i donar sortida a unes demandes ciutadanes (i perquè
no acostuma a sortir a la foto).
Lo del voluntariat sembla que es fa més
necesari a les ciutats (tot i que Mollerussa sigui de les petites)
que als pobles, on la relació entre els seus veïns és
més estreta. I els resultats, si més no en els casos
que conec, són força interessants.
Pel que fa al curs de català, és
important que hi hagi demanda per part de persones que no tenen el
català com a llengua habitual. Oimés quan la primera
classe, que ja fa unes setmanes que funciona, va quedar ben aviat
plena i hi ha col·lectius que fan cursos propis pels seus
associats.
I un, que fa anys va decidir ser
optimista, vol veure en aquesta demanda i interés la reacció
d’unes persones que acostumen a llegir, escoltar o veure els mitjans
de comunició espanyols. Uns mitjans que, constantment,
intoxiquen informativament sobre la realitat catalana. I, potser, de
tant sentir parlar malament de Catalunya, han volgut saber que és.
I com que, pel que diuen aquests mitjans, a Catalunya només es
parla català, ells, que sempre, i només, han parlat
espanyol en aquesta terra, ara no es volem sentir estranys, que es
sinònim d’estrangers, i han volgut aprendre la llengua
“opressora”.
I si per si hi ha dubtes d’aquesta
intoxicació sobre el nostre país, el cas d’una senyora
espanyola que fa poc va estar, durant tres dies, a Barcelona.
La senyora es va mostrar estranyament
sorpresa perquè la gent parlava espanyol. De fet va dir que li
va costar d’escoltar parlar en català.
El més greu era que, tot i
haver-ho vist i escoltat, encara dubtava de si allò era real.
No es creia que l’espanyol era llengua habitual a
Barcelona, molt més que el català. Dubtava perquè
no es corresponia amb el que llegia, escoltava i veia, cada dia, als
mitjans de comunicació espanyols.
Seria bo que els responsables, directes
o indirectes, d’aquesta intoxicació s’ho fessin mirar i
recapacitessin, especialment els que, a més de passar comptes
en aquest món, ho han de fer en l’altre.
miQuel