Publicat el 31 de març de 2009
Una abraçada
Avui m’he adonat que no se fer una
abraçada espontània. I m’ha dolgut.
Es quan algú que tens en estima, i
veus de tant en tant, se t’atansa i saluda encaixant les mans i
fent-te una abraçada. Inesperada.
Potser perquè no estic acostumat a
saludar així. Potser perquè la considero una manera molt personal,
íntima, de dir-li hola a algú que aprecies. Potser per això m’ha
dolgut no haver sabut fer una bona abraçada.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per baladruga | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent