Arran d’unes molèsties a la mà
m’han trobat una antiga lesió, prou aparatosa però
que, per sort meua, es va cura sola i, donada la situació, bé.
El més xocant ha estat, però,
com ha definit l’antiga lesió el doctor que s’ha mirat la
radiografia.
Ha parlat d’una "troballa
radiològica".
Per un moment he sapigut que senten els
ossos d’un dinosaure o les restes momificades d’un faraó
al ser descobertes.
Afortunadament els meus ossos i la
resta encara poden "fer la mà" … o enviar a fer-la.
miQuel.
Gàlim
O no.
Això d’usar noms tècnics és per fer-se els importants. Una vegada vaig anar a casa d’un d’aquells que fan masatges i fregues perquè em feia molt de mal el canell del braç dret. El xicot comença a fregar-me i diu: “això és una distensió del lligament intern”. Hòstia! (dic jo), com els futbolistes!
No pensava jo que puguera tindre una lesió de tant de nivell. Per uns instants, em vaig sentir anatòmicament important. A l’hora de pagar, però, vaig tornar a la realitat. El nom serà el que serà, però a mi encara em feia mal.