Tres
El sistema de l’escriptor Emili
Teixidor de llegir poesia funciona.
L’opció ?bàsica? és
la lectura d’un vers diari (sense buscar-hi significats, només
gaudir de la lectura, del fet de llegir). Jo he optat per la segona,
llegir un poema o una plana diària, també sense
enreda’m a que vol dir. Es curiós, però, com, després
de la lectura ?interna?, quan faig una segona lectura en veu
alta, tot (gairebé sempre) agafa sentit. La de la doble
lectura no recordo si ho va dir en Teixidor, però ho faig.
També apunto i busco al
diccionari les paraules que desconec, o escric a la part superior de
la plana els versos o paraules que em captiven.
És una de les primers coses que
faig després de llevar-me i m’ho passo molt bé.
Gràcies senyor Teixidor.
Per si algú l’interessa he
llegit ?Lletra per a un àlbum? de Manel
Rodríguez-Castelló; ?Auques i ventalls? de Josep
Carner i ?Anomena’m nom? de Mireia Vidal-Conte. El segon no cal
presentació. Els altres dos espero que, d’aquí un
temps, tampoc. Són els guanyadors del setè i novè
Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, publicats per Pagès
Editors.