Tombant pel Mascançà

…res no val. Ni que sigui un
mocador”. Des que tinc memòria aquesta dita (amb l’afegit
particular) era motiu de discussió entre qui més ens ha
donat i la part més jove de la família. Amb els anys va
perdre virulència, sobretot quan vam entendre que poc teníem
a fer contra molts anys de “adoctrinament”. Al final, el mocador
nou de trinca (que gairebé sempre era el que estrenàvem)
es va convertir en una part més, de les vinculades a aquestes
festes.

Aquest serà el vuitè Nadal que no ens discutim. I com, des de fa vuit Nadals, el fet
d’agafar un mocador, nou de trinca, doblegar-lo i posar-lo a la
butxaca del pantaló, ha esdevingut una acte d’homenatge. De
record.

Bon Nadal.