Neu
El passat dia 22 de febrer va caure
quatre volves de neu, al Pla d’Urgell, que no van arribar ni a
quallar a terra. La gent però, ràpidament va recordar
que l’endemà, el dia 23, faria 61 anys de la gran nevada, la
del 1944.
Tant els grans, que ho recorden, com
els que sóm més joves, de tans camins que ens ho han
dit, tenim presnt aquesta nevada que va omplira amb més d’un
metre d’alçada el Pla d’Urgell i que en un moment o altre algú
ens han ensenyat en fotografia. Una nevada com aquella, avui en dia,
tot i els avenços actuals, hauria estat un veritable desastre,
perquè, em sembla, que la nostra societat no està
preparada per estar aturada.
Per sort avui la neu ha durat poc més
d’un matí, el temps just per fer unes fotos, aspirants a postals, i
tirar-nos quatre boles de neu. A partir de migdia poca cosa quedava.
Per la tarda, si et donaves un tomb pels trossos, tret d’algun
ombradiu a recer de l’aire i el sol, no quedava ni rastre de la neu,
xuclada amb gormanderia per una terra eixuta i desitjosa d’humitat.
miQuel.