Tombant pel Mascançà

Un dels plaers (i necessitats) de casa
nostra és la migdiada.

Fins al punt de que ni els espetecs de
vidres trencats, l’olor de fum de goma cremada, ni el xivarri de la
gent sota de casa comentant l’espectacle (el foc sempre és un
espectacle, malgrat el mal que pugui fer) et trenquen el son càlid
de la migdiada.

Ben just el so de les sirenes dels
Bombers et trenquen, lleument, la son. Ben just per girar-t’hi de
cantó.