Llach
Mai havia estat tan a prop de Lluís
Llach.
De fet no he anat mai a cap concert seu
(tret de veure en directe, per la tele, el del seu comiat). Tot i
escoltar-se a casa, amb insistència, la seva música,
desconec gran part de la seva discografia.
Aquest dilluns, però, va venir
a Mollerussa, on la Mostra de Cinema Català Som Cinema li va
retre un homenatge.
En els breus moments de la roda de
premsa, de l’homenatge,vist d’a prop, a un parell de metres veure els
seus gestos, escoltar les seves paraules,.. fins i tot quan l’estava
gravant, quelcom t’ultrapassa la pell. Es d’aquells moments en que
saps que aquella persona que tens davant és quelcom més.
No se si a Lluís Llach li deu agradar gaire, diria que no, que
el considerin un símbol, un referent nacional, però per
a mi, des d’aquest dilluns, per si ja no ho era, ho es.
Vull creure que la seva retirada dels
escenaris, lluny d’afeblir, incrementi la seva activitat pública.
Oimés després d’escoltar-lo a ?Lluís Llach, la
revolta permanent? (no deixeu de veure aquesta pel·lícula
de Lluís Donés) on diu, si fa no fa, ?…les cultures
minoritàries, com la nostra, o fan un esforç de
militància o estan destinades a desaparèixer?. No ens
podem permetre el luxe de perdre a ningú i, especialment, algú
com el Lluís Llach.
Un plaer, i un honor, haver-te conegut
Lluís, encara que no haguèssim intercanviat cap paraula
ni encaixada de mans.
Vull dir que en " Baladruga " te tota la rao , es un simbol , un estandart de la nostra terra catalana .
Ara ja fa uns quants anys en el nostre poble deEl Palau d´Anglesola vam organitzar un concert d´en Lluis Llach , va ser magestuos , inversemblant , les senyeres onejavant arreu i els encenadors encesos reivindicant la nostra cultura eren a milers , totes les idolatrades cançons eren cantades per tot el public que omplia fins a vessar aquell envelat que el senyor Elies ens montava cada festa major .
Molt avans de començar el concert en Lluis Llach i quatre de nosaltres varem tenir temps de parlar de moltes coses aseguts en un lateral del camp de futbol on es disputaba el tipic partit de festa major .
Tant sencill que ere i tant de respecte que ens feie , ara bé l´unic que no volia ere que el fotografiesin asegut al seu piano tocant .
Persones com ell no desaparewixen mai , no en tinguis cap dupte de que sempre es parlara de LLUIS LLACH