Gris #012
Fa temps (molt, de fet) un professor ens va dir que al Pla d’Urgell no hi havia pintors de renom perquè era una comarca grisa, per culpa de la boira. Les paraules no són literals, però adduïa que la grisor, la manca de contrast en el colors no propiciava una visió pictòrica rellevant. I afegiria que l’enlluernament solar de l’estiu, que ho crema tot, tampoc hi ajuda.
Hi penso gairebé cada vegada que hi ha boira (val a dir que, cada any n’hi ha menys). També penso que fa poc més de cent anys, en aquesta plana hi havia tanta misèria i penalitats que, els nostres avantpassats, tenien altres prioritats que no pas pintar.De fet, la boira, tot i les molèsties i grisor que podia produir, era una font inestimable d’humitat en una terra eixorca per seca… ves que no l’acabem enyorant, tal com anem ara.
Una dotzena, ja, del 365+1.