Tombant pel Mascançà

Cadascú identifica, en seu paisatge local, allò que li diu quin temps fa.

Un cel gris plom, llis, dens de boira alta. I un petit fil de fum, que sembla blanc contra la grisor del cel. Un pel decantat, per un lleu moviment que no arriba a ser ni vent, però que saps que et colpejarà la cara, només sortir  al carrer. I, poc a poc, s’anirà introduint dins teu, fins que notaràs com la humitat de la boira et va gelant.

Ja n’hem fet 20 del 365+1.