?Origens? d?Amin Maalouf
No sóc especialment fan d’Amin Maalouf. Les seves històries són interessants i passen en èpoques i llocs fascinants. Però, com em passa amb Omar Pamuk, el trobo un escriptor feixuc i dens. És una pena, el seu llibre “Les escales de Llevant” podria haver estat per a mi un llibre de capçalera, una finestra nostàlgica al món multicultural que podria haver estat la Mediterrània oriental si no hagués esclatat la follia hegemònica nacionalista turca (recolzada per les potències colonials) i amb ella el desastre, el genocidi armeni, les matances de cristians, la guerra i la destrucció del Llevant.
He de reconèixer un prejudici: viu a París i escriu en francès. Potser injustament, però algú que adopta la llengua del colonitzador em resulta immediatament sospitós de col·laboracionisme i d’autoodi (encara més quan la metròpoli és tan brutalment assimilacionista i s’autoconsidera cultura i llengua universal i superior, com és el cas de França).
Però he llegit el seu “Origens” (La Campana, 2004), que curiosament no es considera una novel·la sinó assaig. En ella, explica la història del seu avi Boutros, i amb ella, la del Líban de principis de segle i la curiosa aventura americana i cubana de molts libanesos. Realment no és una novel·la, és un document sobre cent anys de la seva família, molt ben construit i exposat, ple de sinceritat i amor cap als seus. I també és un gran llibre sobre el Líban. Potser per això m’ha agradat, perquè no té l’ampul·lositat de les seves novel·les i és senzill i sincer.