L?Ulisses de Sfar i Blain
Joann Sfar y Chistophe Blain, que ens han donat, juntament amb Lewis Trondheim els fantàstics volums de l’època Potron-Minet de l’extraordinària sèrie Donjon (el millor còmic francès des de la mort de Goscinny), han fet tres d’albums ben mediterranis, amb un semi-gos de protagonista, una estranya bestiola anomenada Sòcrates, mig gos i mig filòsof.
El primer volum, “Heracles”, es centra en el seu amo, el semi-déu Heracles. En el segon, “Ulisses”, Sòcrates inicia un estrany viatge amb el seu amo i el rei d’Ítaca, qui retornat a casa seva amb Penèlope s’avorreix tant que abandona d’incògnit el seu regne i torna a les aventures i la llibertat. Heracles, que no vol testimonis de la seva relació sexual amb Ulisses, una relació que ell mateix no accepta, abandona Sòcrates amb el gegant Polifem. Polifem, que no és sinó Homer, acaba teixint una curiosa amistat amb Sòcrates i finalment acabarà substituint Ulisses com a rei d’Ítaca. Al tercer volum, Sòcrates el mig-gos ensopega a Corint amb Edip Rei en persona.
Recordem que Sfar ja havia fet les seves incursions mediterrànies amb la magnífica sèrie “El gat del rabí”. En ella un gat que es menja un lloro esdevé parlador i acompanya a la seva mestressa, la voluptuosa i bella filla d’un rabí de l’Àlgèria colonitzada dels anys 20, en fantàstiques aventures per tota la regió mediterrània. La seva adaptació al cinema, dirigida per ell mateix, ha guanyat el premi Cesar al millor film d’animació el 2012.