ELS CATALANS A GRÈCIA. CASTELLS I TORRES A LA TERRA DELS DÉUS, D?EUSEBI AYENSA
Avui s’ha presentat al palau Requesens, un bonic edifici medieval séu de la no menys històrica Reial Acadèmia de Bones Lletres, el llibre d’Eusebi Ayensa “Els catalans a Grècia. Castells i torres a la terra des déus”, publicat per Base. L’acte de presentació ha comptat amb la presidència de l’inefable pare Massot (Montserrat), els hel·lenistes Pedro Bádenas i Daniel Duran, i un vibrant Jaume Sobrequés.
A part de descobrir-me un indret meravellós i desconegut de la meva ciutat (estic encantat que després de tants anys Barcelona encara em depari sorpreses), Eusebi Ayenda m’ha indicat una connexió greco-catalana que m’era totalment desconeguda. Com tothom, sabia que els catalans havien fet un munt de malifetes a Grècia al segle XIV, malifetes de les quals els grecs encara avui en parlen (recordem el temps als Balcans: cent any és un mes, dos-cents anys un any, cinc-cents anys, deu anys). Malifetes de les quals jo, com català anticolonialista i antiimperialista, no me’n sento gens orgullós, ans al contrari.
Ara bé, com anava a imaginar jo, de Lamia estant, que aquell bell castell del turó era català?(Per cert, que dit aquí, Lamia m’agrada molt, i el seu bé és famós arreu de Grècia). I com ell, el de Livadia? I encara n’hi ha uns quants més, i torres, i vestigis, a Beòcia, Ftiòtide, Fòcide, a les illes d’Egina i Euboeia (que tant m’agrada) i a la pròpia Acrópolis atenenca. Aquest llibre en fa un detalladíssim repàs i ens indica com arribar-hi (l’autor ha hagut de fer pràcticament d’Indiana Jones en alguns casos per arribar a les restes que la vegetació proteica havia deglutit).
Un llibre magnífic per entendre aquest curt i estrany període de la nostra història, on a les comarques del Berguedà i la Segarra, d’haver-hi estat contemprani, Pau Vila hagués afegit l’Àtica! Us el recomanen molt.
Però atenció: el propi autor ha dit que ell no en sabia, de fer llibres de viatges i indicar on hi ha la millor moussaka (tasca difícil, els propis grecs diuen que la bona moussaka sols es menja a casa, el que em fa recordar que tinc una recepta cassolana que publicaré un dia d’aquests). Aquí sí que en sabem, i si algun hel·lenista ric ho finança, us prometem una gran guia de tavernes al voltant dels castells i torres de l’Ayensa.