Amb una mica de retard, començo el segon “curs” d’aquest bloc. De fet, no és el segon curs pròpiament, ja que el primer “curs” el vam començar el 25 de març, primera festa nacional de els grecs (sobre la qual hi ha un bonic post, el primer del bloc). Vull dir que es va tractar d’un curs curtet, una mica escapçat, o millor dit, escuat… Sobretot perquè a final de curs em vaig quedar afònic. El problema era l’excessiva ambició del bloc: la Mediterrània és massa per a mi!!! Tenia tantes coses a dir i a comentar que em vaig quedar blocat, que tot sigui dit, és el pitjor que li pot passar a un bloc!
L’actual curs blocaire, el 2013-14, mirarem de fer-lo sencer. Amb dolor del cor, retallaré el panmediterranisme programàtic del bloc i bàsicament em concentraré en el món hel·lènic (tot i que no únicament). Espero que en no sentir-me moralment obligat a haver d’escriure un post cada cop que passa una cosa a Síria, l’Egipte, Israel, Líbia, Lampedusa…, el bloqueig no torni a vèncer.
I de festa en festa, dilluns celebrem al segona festa nacional grega, el 28 d’octubre, el Επ?τειος του ΟΧΙ, és a dir “el dia del NO”, quan els grecs es van negar a obrir el seu territori a les forces de l’Eix.
Dilluns en parlarem.
Per deixar-vos bon gust de boca, us adjunto una de les meves receptes gregues preferides: l’spetosofai.