ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

ALEXIS ZORBÀS

Un vespre de la primavera passada, sortia de classe de grec i, vora d’un contenidor prop de la plaça del Clot, vaig topar amb un pilot de llibres. Entre ells Alexis Zorbàs, traduït el 1965 per Jaume Berenguer Amenós i publicat per Vergara. Un llibre ben difícil de trobar que el fat va tenir el detall de fer-me arribar. Pel que fa a Jaume Berenguer, es tracta d’un dels grans hel·lenistes catalans del segle passat, vinculat a la Bernat Metge (autor per exemple de la preciosa traducció de Dafnis i Cloè), i que, com Carles Riba o Alexis Solà, entomà el difícil repte de traduir un text en grec modern.

Β?ος και Πολιτε?α του Αλ?ξη Ζορμπ? és a dir, Vida i aventures d’Alexis Zorbàs, és un llibre de 1946 de Nikos Kazantzakis. En ell, un jove intel·lectual, colpit per la marxa del seu amic íntim a ajudar en l’evacuació del Pontos, decideix canviar de vida i obrir una mina de lignit a Creta. Coneix un home d’una vitalitat extraordinària, Alexis Zorbàs, que li canviarà la vida i la manera de veure el món. De fet, Kazantzakis va conèixer a la Muntanya Sagrada (Athos) el vertader Alexis Zorbàs, un aventurer que el va colpir precisament per la seva exuberància de força i vida i que segons ell mateix va ser una de les persones que més el van influir en la seva pròpia tumultuosa i complexa biografia.

Alexis Zorbàs és un llibre d’una qualitat sorprenent. Un darrera l’altre hi van sorgint els temes bàsics de la vida humana: el sentit de l’existència, la pertinença al món, la relació amb la natura, l’amor, la mort, la vellesa, la joventut, la immortalitat, la llei, la moral, l’esperit, la religió, la perversió de la religió, la fe, la solidaritat, l’amistat, fins i tot el budisme… La majoria d’ells tractats amb una exquisida sensibilitat i una pregonesa càlida i alhora vertiginosa. El personatge Alexis Zorbàs és la vida mateixa, l’home mateix, amb totes les seves contradiccions, forces i febleses, saviesa i ignorància, tendresa i crueltat. La seva profunditat no s’expressa tant en paraules com amb fets:  amb el treball, amb el descans, amb l’amor, el menjar, la música, el ball, la natura…

Zorbàs té l’aura d’un personatge rus, òbviament de Tolstoi, enormement, terriblement espiritual i terrenal alhora. És que potser aquest rar misticisme sols el pot donar l’orient cristià? No ho sé pas, però és en tot cas en llibres com Alexis Zorbàs on millor podrem aproximar-nos a l’ànima humana. Són llibres que ens canvien.

Us deixo amb un fragment de la traducció de Jaume Berenguer que espero us faci córrer a les llibreries de vell i biblioteques a intentar localitzar-ne la resta.

Una petita curiositat: al film La gabbianella e il gatto  (“Història d’una gavina i del gat que la va ensenyar a volar”), d’Enzo d’Aló, de l’any 1999, el gat protagonista es diu Zorbàs, i la gata, Bouboulina (heroïna grega i sobrenom d’un personatge del llibre). Aquest preciós film per a infants té a més l’al·licient de comptar amb una magnífica banda sonora de David Rhodes, guitarrista de Peter Gabriel durant la seva millor època en solitari.

Gairebé m’oblido de dir que el film “Zorba, el grec” (1964), de Mihalis Kakogiannis i del qual parlarem un altre dia, està basat en aquest llibre.