Oi?

Ho diu Pasavento, el personatge ignorat de la novel·la d’Enrique Vila-Matas, i sintetitza des del seu espiral d’aïllament el nervi últim de l’escriptura. De la de debò. […]

?Por mucho que no esté escribiendo aquí una novela ni me dirija a nadie más que a mí mismo, creo tener la misma responsabilidad de quienes escriben para ser leídos.?

Al qui creu en el que escriu, no l’obliga el públic a qui potser espera arribar un dia. És ell mateix qui s’exigeix ser el lector més exigent d’ell mateix. I amb això en té prou. Que no és poc.