Catalanitat i Comunicació No violenta
A casa tenim les parets blanques. Dic que son blanques perquè la llum que les il·lumina és blanca. Si fem l’exercici mental d’envoltar aquesta llum amb un paper de cel·lofana de color vermell o blau, no podríem dir amb certesa si la paret és blanca, vermella o blava.
Perquè per diagnosticar correctament la realitat necessitem triar bé la llum sota la que la llegim.
Els fets
Heus aquí la llum amb que cal llegir una part de la política catalana: hi ha una associació el fet de ser políticament català i un seguit d’ideologies que tenen unes connotacions negatives. Per contagi, la catalanitat (participar-hi o mostrar-la) té aquestes mateixes connotacions negatives.
Parlo de la llei no escrita que diu que si ets català, no pots ser d’esquerres. Aquesta llei – que ens han aplicat alguna vegada a tots els catalans – no s’acaba entre la identificació entre català i dreta, sinó que s’amplia cada cop més, identificant catalanitat i identitarisme, nacionalisme, xenofòbia, conservadorisme i, fins i tot darrerament, sionisme.
Els sentiments
És ben normal que aquesta associació -injusta i malintencionada- faci que molts catalans sentin que han de triar entre dues opcions: o bé ser catalans i ser titllats de nacionalistes identitaris, xenòfobs, conservadors i sionistes, o bé ser espanyols i res de tota la resta.
I és normal que davant d’aquesta disjuntiva, molts catalans s’avergonyeixin de ser-ho i optin per mantenir un perfil nacional baix: que ningú pugui dir que son “massa” catalans.
Es normal sentir-se avergonyit, i és injust que et facin avergonyir.
Resulta obvi que aquesta associació s’impulsa per evitar que els catalans es comportin políticament com allò que son: catalans.
Les Necessitats
La ciutadania necessita poder comportar-se políticament com a catalana per resoldre les problemàtiques de Catalunya.
La gestió de qualsevol qüestió es simplifica enormement (i guanya eficàcia) si els ciutadans en trien directament el gestor d’aquella qüestió, enlloc de mediadors autonòmics que concilien els interessos dels ciutadans i aquest gestor.
Un exemple de casa: és millor triar un govern que pugui incidir directament sobre el funcionament de la RENFE, que no pas triar-ne un que (potencialment) pugui influir sobre el govern espanyol a l’hora d’incidir-hi.
La petició
És inútil demanar que es deixi d’associar catalanitat i identitarisme – nacionalisme – xenofòbia – conservadorisme – sionisme. Es inútil perquè aquesta associació malintencionada només tè per objectiu evitar que els catalans es comportin políticament com un poble i, això, els promotors d’aquesta associació no ho volen permetre.
Es útil, en canvi, demanar als catalans que es deslliurin de la por de ser titllats de tot pel sol fet de ser catalans. Independitzem-nos de la por a allò que diguin els altres.
La millor manera de deslliurar-se d’aquesta por, és comportar-se políticament com a catalans