Descolonitzem la ment: som bilingües per força
Un dels fets que extranyament tothom dona per descomptat a la part espanyola dels Països Catalans, és l’obligació que tenim els catalans de saber castellà. Tanmateix, …
la bilingüització dels catalans és forçosa.
I quan afirmo que ens forcen a parlar castellà, no parlo de l’article 3 de la Constitució espanyola que ens obliga a tots a conèixer el castellà (independent de si és la nostra llengua materna o no). Aquest mateix article, per cert, vetlla per a que els castellanoparlants tinguin dret a emprar-la seva llengua arreu mentre que ignora els catalanoparlants. En afirmar que la bilingüització que patim és forçosa, tampoc parlo de les més de 500 normatives que obliguen a l’ús del castellà. Ni tan sols parlo de la incrompensible obligatoreïtat que tenim els catalans d’ensenyar castellà als nostres fills que, per cert, tampoc podem canviar per llei perquè els tribunals la interpreten com volen (en aquest sentit, cal recordar que al 2023 a Catalunya el TSJC fixa un 25% de castellà a les escoles, adduint que la llei és inconstitucional). En resum, no parlo de tot …
… allò que ens obliga als catalans a saber castellà: la gernació d’imposicions legals per bilingüitzar els catalanoparlants.
D’allò de què m’interessa parlar és de la nostra resposta enfront aquestes imposicións. La colonització mental dels catalans és tal que no només les acceptem obedientment, sinó que les normalitzem fins a tal punt que ens sembla radical i impensable demanar que es doni al català exactament el mateix tractament que el castellà. Per exemple, perquè és impensable que l’escola catalana sigui exclusivament en català mentre que és del tot normal que l’escola espanyola sigui exclusivament en castellà?
El fet de reconeixer-se en aquest pensament, és un indicador molt clar de com de colonitzada està la nostra ment. Tanmateix, qualsevol anàlisi rigoròs d’aquesta qüestió no pot concloure res més que no hi ha absolutament cap motiu racional que recolzi el fet que que el castellà hagi de tindre la supremacia legal que ara mateix té a l’estat espanyol.
Per mantenir aquest debat en uns termes estrictament racionals doncs, ens cal descolonitzar la ment per donar la resposta desobedient a les imposicions que aturi la bilingüització dels catalans *. Només descolonitzar la nostra ment ens permetrà diagnosticar correctament el bilingüisme com una imposició que porta inevitablement a la substitució lingüistica. Per descomptat, és obvi que…
… aquesta substitució lingüística és promoguda amb afany d’afavorir la desnacionalitzacio dels catalans i la seva assimilació dins l’estat espanyol.
Però això, és motiu d’una altra entrada al bloc.
* nota: per descolonitzar la vostra ment podeu llegir el llibre Descolonitzar la ment de Ngũgĩ wa Thiong’o.