Ulisses20

Rajoy va ser a València, diumenge. Les fotos han demostrat que el candidat del pp –segons les enquestes, el de millor posició davant la batalla de diumenge–, volava. Com ho dic, l’home volava per sobre de l’escenari, i solament li va caldre una mica d’esma, o d’esperit, o de redbull, per volar damunt els milers d’acòlits i sacristans que l’aclamaven. Fotre, la realitat supera la ficció sempre; a llarg termini, la realitat pot convertir hollywood en una autèntica broma.

Que no volen encausar Camps, l’expresident dels valencians desaparegut, per l’assumpte de la CAM. Ep, compte! Això és més seriós que no allò dels vestits i les corbates. Compre!, que diria un filldeputa de la borsa mundial.

Pel mig també n’hi ha la reserva federal dels EEUU. Poca broma, que d’ací a guantànamo n’hi ha un passeig en avió privat, legal i americà: n’hi ha del pp que no els toca la camisa el cos, la blanca, Tartuffet, aquella que va vestir un llibre per fer perdre llavaes i taques de sobres.

Ací no s’acaba l’ensolsida: si fan estirar la manta, terra Mítica podria desvetllar com van desparèixer centenars de milions d’euros de les caixes valencianes: la CAM i BANCAIXA. Repetides vegades, tres o sis tant se val. La suma és tan escamdalosa que el mateix Camps es va negar a mirar el paperet on li l’havein passada. Doncs per decisió de Camps, sí, que van enrampar els diners estalviats pels valencians, però també per decisió de tota la cúpula de pp: i també per acceptació de suborn dels màxims responsables de la CAM i de BANCAIXA, i els noms propis tampoc no s’obliden, encara que malden per defugir responsabilitats i penes que, en un país normal, foren criminals i organitzades. Doncs tenein paradisos fiscals, compts fantasmes, propietats i negociots pel món de déu que solament els filldeputa sabran on paren. Els uns, amagaven els altres. Els altres amagaven els uns.

Però el paquet accional del crim no acaba ací: Mario Puzzo, Umberto Eco, Falcone, i possiblemnt el mateix Capone volen comprar els drets per escriure una de les novel·les més delirants i histriòniques sobre el Crim mundial: València s’afolla la llei, un film realista i patètic, si no és que Spilberg troba que la ficció mai no podria superar els guions d’una realitat que el pp valencià ha transmudat fins al límit per a la glòria d’una ofrena fallera sense precedents.
Moralina: potser que Putin vulga prensentar-se a les properes municipals per València, ves com pega el sainet i el sexe dur i madur facebook endins.