Ulisses20

Els cafés, els bars i els restarurants (no sé per què allò de la restauració), diu Carles Fenollosa que no ajuden gaire a escampar l’ús de la llengua: xa, ni fer la carta en la llengua del país, com si l’odi al sentiment valencià els alimentés més que no els plats que preparen, com si no saberen on cercar parales com entrepà, entrants, llevants, botifarra o vi de la terra… Si ni ací no fem forat, pel que fa a l’ús de la llengua, dirà Fenollosa, ja tenim suficient indicador del nostre fracàs els últims anys.

No li manca raó, al pilotari, però els polítics se n’han desentés de la responsabilitat de governar: han deixat que qualsevol bar mediocre i bufanúvols pogués obrir contra la llengua, només perquè els passava pels ous… Qui en diu bars, diu cinemes, llibreries, clubs d’esport, farmàcies, quioscs o cellers de vi…

Si fa no fa, anit vam veure l’exemple de com un càtering qualsevol pot actuar contra el país, no només contra la llengua, per posar un exemple de no fa encara dotze hores: som en la Nit d’escola valenciana, a Altea, en un saló que fa goig, i hom ja sap que viurem tot de discursos, i la presentació del que seran les Trobades del 2023, un aplec entusiasta per l’escola que no té paral·lel enlloc del món. Que centenars de milers d’alumnes, mestres i famílies festegen l’escola d’un país no s’ha vist enlloc del món, sinyors, malgrat el poc ajut que rep aital institució, l’escola dels valencians.

Però la Nit és una altra cosa, i potser que ja necessita una revisió i més pedagogia d’escena —hom pot morir d’èxit, o sense èxit, sense adonar-se’n—. Doncs, després del discurs de la presidenta, cada any hom espera què dirà el màxim representant d’escola valenciana, i més enguany, a uns mesos de les eleccions, al voltant de dos quarts de deu passem a sopar, ves, en el mateix palau d’Altea, que avui ho acollirà tot per l’escola: és l’hora de sopar i ens apleguem en taules redones més de dues-centes ànimes, una majoria d’edat avançada, perquè de mestres joves n’hi ha ben pocs —si els voldrem enganxar, caldrà lligar-los en un fil i estirar-lo fort i amb ànim… Doncs ves la restauració del càtering què ens havia preparat, fa a penes unes hores, per a sopar els mestres: aigua mineral de Terol, vi blanc de Castilla, vi roig de Rioja, cervesa de madrit… i un cava que era dolent com un pixat de gos, tapat amb un tovalló perquè no el poguérem identificar, el servien i no sabem d’on era. Ni en el beure van mostrar cap sensibilitat pels valencians, anit els del restaurant que servia, ni per la llengua ni per la gent ni per res, la mare que els va parir.

Diu Fenollosa “en un país de gastronomia frondosa i hostaleria eufòrica (!), en quaranta anys de democràcia (jo en diria de postfranquisme “cerril”) no hem aconseguit ni els menús en valencià!”

—Ni els menús, ni els ingredients, ni el servei… Ni cap sensibilitat dins la Nit d’Escola Valenciana, ves si el filldeputisme contra els valencians serà gros!