Independència a Europa, aiiii
A Europa també votarem independència, però no farem gaire forat. L’europa dels pobles només la construirem a través de la independència dels pobles. Però tampoc no sabem si els valencians som un poble. I els catalans també són a punt de dubtar qui són…
Si penseu que els estats, aquests estats podrits, corruptes i fatxendes faran res pels europeus, o pel camp, o per l’educació, o per l’escola… Ai, però els valencians ho tenim cru, malgrat tenir el cul pelat de tan rebre bastonades, i insults i menyspreus. Ara guanyarà la dreta i l’extrema dreta, a Europa!, sí, sí, a europa el feixisme passejarà amb el braç en alt, i se’n riurà de la història i de tots els morts que van provacar en el segle XX i també en el XXI. Perquè aquests feixistes han estat sempre perdonats, elevats, pagats, i encara més ací a ponent, a espanya, el feixisme franquista no se n’ha anat mai, i els valencians, pobres, encara regalant-los l’ànim i la soldada. Ja ballen tot de xifres i de parlamentaris que cantaran el cara el sol i aquelles glosses a la mort i contra el coneixement… Arreu que mires els estats, els estats s’han transformat de feixistes. Els mateixos estats que s’han negat a reconèixer-nos, és clar, a defensar la nostra llibertat… El feixisme governarà i els valencians no ens espantarem gaire, perquè ja som fets a aquest paisatge desolador i dissortat. A vore com explicarem demà a l’escola que una majoria dels votants d’euorpa, entre més els valencians, han triat la dreta i la dreta feixista, els de sempre, vaja: les polítiques que es faran contra nosaltres sempre, que ja les coneguem. Perquè els valencians, com va dir Joan Fuster sembla que preferim que ens governen els altres, que ja peguen en corruptes, borbons i lladres en un grapat plegats. Que no ho va dir Joan Fuster?, tant se val, de segur que ho pensava, que al remat no tenim remei, si per tenir-ne cura dels valencians triem llops espanyols més feixistes i més rucs.
Ara veuràs quina cultura del camp que ens espera, llauradors, si és que en teníem cap. Si damunt, l’únic partit valencianista votava en favor d’espanya, fins ací teníem el vent en contra i la barra de ser a mans de simulacres i falsos valencians… Tinc un pesar que rebente!