Ulisses20

“En la meua ingenuïtat no comprenc com un país on som quatre gats només, les coses no puguen marxar com cal i fallen homes que tenen tantes responsabilitats. La mesura d’aquest desastre estava perfectament marcada per la indignació crispada de Fuster. Estava fatigat, aclaparat. Quanta paciència, quanta energia, quanta resistència contra tanta desídia, tanta deserció, tanta feblesa, tanta irresponsabilitat!”

València, 22 de setembre de 1969 — Josep Iborra, Diari 1965-1977 Alfons el Magnànim

Com que m’he apuntat al III curs de literatura universal que impartirà el professor Enric Iborra, he començat a llegir un dels diaris que seran material d’estudi i debat, i m’he trobat que aquest apunt de fa cinquanta-quatre anys venia a explicar on som ara mateix: segons el professor Josep Iborra, Fuster havia fet un viatge a Barcelona i n’havia tornat enrabiat, pel que s’hi havia trobat.

Supose que a partir del curs, la primera sessió començarà el 17 de gener, escriuré sobre alguns dels apunts dels tres diaris que s’hi tractaran: Fuster, Pla, Iborra. Aquest d’avui, anit em va copsar per la rabiosa actualitat i la ràbia incontenible de Fuster de veure com eren de rucs, els catalans que tenien responsabilitats. Com aleshores, ara mateix se n’haurien d’albardar dos o tres-cents inútils, començant pels dos presidents molt honorables, del nord i del sud, per com llepen de les almoines d’espanya i encara es deixen pegar pel sac i pel forat, com si foren uns criats pobres de solemnitat que no governaren un territori tan important o més encara que no aquella misèria de nom espanya. Som a mans d’idiotes, de polítics idiotes.

Ens faltava la cirereta que avui ha publicat Vilaweb: l’editorial valenciana Bromera ha sigut venuda a l’espanyola Planeta: de tasses plenes de merda només en traurem pudor i misèria. Dues tasses, com dues pedres esmoladores per esclafar-nos els ous.

-Combat, mestres! Irreductibles sempre.