Ulisses20

Verament, que va ser un dels moments bells, de l’Ateneu, la presentació de ‘Les ratlles de la vida‘, amb la intervenció dels germans Ricart, Pep i Raquel, i Jem Cabanes, que en feia una visió particular de lector amic al qual li havíem encomanat el treball més complex i difícil: explica’ns què hi veus, de literatura, en aquesta novel·la.

 -Vet ací una projecció espiritual d’un temps i d’un lloc, adreçat no solament a la gent de Bétera (especialment fins i tot), o particularment a la gent d’aqueixa nissaga, i encara a la gent que no l’és, de Bétera, perquè els fils de literatura que en fan teranyina, sòlida i sòbria, paguen justament per convidar qualsevol a llegir amb goig una bona novel·la, i Les ratlles és una novel·la de la qual molts ens sentim tan satisfets, com a lectors, com a amics, com a veïns de Bétera que ens hem trobat aital regal que ens posa, per la literatura, a primera línia, i encara per tant com apunta la seua autora, Raquel Ricart, que va estar brillant com havia compromés, per la intervenció a la carta, en favor de la bellesa, de la lectura, del temps i del ritme que oferia, en favor dels seus que l’acompanyaven.
El corral de l’Ateneu va viure doncs una de les vesprades de major lluïment, per la cultura de volada, per les paraules (el Jem és partidari que una de sola val per mil imatges), pels llinatges, per estendre com peguem ara mateix al Camp de Túria, sense falses humiltats, quan els productes són tan acurats i excelsos.

-Però el cel existeix, Mira!… Blau i net allà baix
«És allà dalt, sobrevolant el nostre món, i sobrevolant un espill del nostre món, que és com jo veig aquestes Ratlles de la vida.» (Jem C.)